login
Inicia sessió

register
Registra't

Roses roges contra la violència espanyolista al PV

Manifest contra la violència espanyolista al País Valencià

Manifest contra la impunitat de la violència espanyolista al País Valencià

Els signants del manifest exposem que:

1. Que la societat valenciana és una societat democràtica amb unes institucions pròpies que són elegides pels ciutadans per mitjà de sufragi universal, lliure i secret.

2. Que l'article 8 de l'Estatut d'Autonomia estableix que els valencians: “són titulars dels drets […] reconeguts […] en la Declaració Universal de Drets Humans” i afegeix que: “els poders públics valencians estan vinculats per estos drets i llibertats i vetlaran per la seua protecció i respecte”.

3. Que l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu: “Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres”.

4. Que al País Valencià, però, les associacions, entitats, partits, organitzacions i persones que treballen dels anys 70 ençà en favor de la recuperació i normalització del valencià i també de la consciència nacional del País Valencià han patit reiteradament diverses formes de violència com ara bombes i còctels molotovs, agressions a seus i persones, amenaces, insults, boicots a actes i dues morts: les de Miquel Grau quan penjava cartells en favor de la diada nacional del 9 d'octubre de 1977 i la de Guillem Agulló als 18 anys d'edat a mans d'individus d'ultradreta.

5. Que aquests actes violents no han deixat de produir-se fins ara. D'acord amb l'informe Raxen 2009, durant l'any 2007 es van produir al País Valencià més de 600 agressions xenòfobes i neofeixistes, amb una “escassa actuació política, policial i judicial contra els qui el promouen i els qui executen l'odi a l'altri”, una part importat dels quals són actes de valencianofòbia.

6. Que els autors dels actes de valencianofòbia, en ben poques ocasions, han estat investigats i detinguts per les forces de seguretat i condemnats per la justícia, cosa que ha reforçat la seua impunitat i l'extensió temporal de les agressions.

7. Que d'aquesta violència contra les associacions, entitats, partits, organitzacions i persones que treballen en favor de la recuperació i normalització del valencià i també de la consciència nacional del País Valencià, se'n beneficia una certa concepció política i lingüística de l'estat espanyol, del qual depenen bona part dels cossos policials que actuen al País Valencià.

8. Que la persistència i la durada dels dits actes suposa un atemptat greu de l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, ja que coaccionen una sèrie de persones i col·lectius per tenir unes concepcions lingüístiques i nacionals valencianes i valencianistes.

9. Que la banalització i la negació d'aquestes actituds violentes constribueix a reforçar la impunitat dels agressors i la continuïtat de les agressions.

Exigim:

1. Que els autors de les agressions valencianòfobes deixen de fer-les i comencen a defensar la seua ideologia política i cultural des de posicionaments estrictament democràtics, però que en cas que les activitats delictives continuen es prenguen les disposicions següents:

1a. Que les Corts Valencianes creen una comissió d'estudie totes les agressions valencianòfobes dels anys 70 ençà.

2a. Que es desenvolupen i, en la mesura del possible, es reforcen les investigacions dirigides a conéixer l’origen i les activitats de les organitzacions que cometen actes de valencianofòbia.

3a. Que es decreten les mesures escaients per evitar la difusió de les activitats d’aquestes organitzacions terroristes per internet.

4a. Que les institucions polítiques corresponents apliquen les mesures necessàries que preveu la llei contra els autors de les dites agressions.

5a. Que es cree una fiscalia especialitzada en aquest tipus d’accions violentes.

6a. Que les forces i els cossos de seguretat de l'Estat prenguen totes les mesures escaients per tal que no torne a haver-hi cap més agressió de caire valencianòfoba a persones, partits, associacions i entitats valencianistes i progressites i també centres culturals, universitaris, etc.

Entitats adherides: el Tempir (Elx)

Comentaris (0)03-06-2013 23:23:55

Ajornat l'acte de desgreuge a Vicent Andrés Estellés

Bon dia a tothom, després d'haver parlat amb l'alcalde de Burjassot, hem decidit conjuntament ajornar l'acte de desgreuge a Vicent Andrés Estellés (https://www.facebook.com/events/105155576362232/?fref=ts) fins al setembre en el marc de l'homenatge a Vicent Andrés Estellés que farà l'Ajuntament de Burjassot.

Volem donar-vos les gràcies pel suport. I anunciar que les accions contra la impunitat de la violència espanyolista al País Valencià no s'aturaran sinó que es a partir del nou curs començaran amb tota la força per tal d'eradicar definitivament la valencianofòbia a les nostres terres. De fet, properament sorgiran noves iniciatives contra la impunitat de la violència espanyolista al País Valencià i volem encoratjar els valencians a mostrar el rebuig frontal a qualsevol acció violenta dipositant anònimament cada volta que hi haja una agressió una rosa roja i una espelma per mostrar el nostre suport moral a qualsevol persona, partit, entitat, associació, etc., que haja patit un atac violènt de caire valencianòfob.

Recordem que la iniciativa va nàixer a conseqüència de la reflexió del creador d'aquest blog

He decidit que el proper dissabte 15 de juny a les 18 de la vesprada aniré a posar una rosa i una espelma al monument que té Vicent Andrés Estellés a la plaça d'Emili Castelar de Burjassot. Supose que us demanareu que què us importa a vosaltres que jo vaja el dia 15 a posar un rosa i una espelma davant el monument dedicat a un dels fills de Burjassot i tindreu tota la raó. Ara bé, si m'ho permeteu i no us importa perdre un momentet, potser almenys reeixiré a fer que si no ho compartiu, almenys ho comprengueu.

A mi, com supose que a tothom, m'agraden certes coses que no té per què compartir ningú. Són els meus gustos i no cal donar-ne més explicacions, simplement convindria afegir-hi que tinc tot el dret a tindre'ls perquè em fan sentir bé, em fan sentir còmode i són una part de la meua personalitat. Reconec, però, que entre els meus gustos, malgrat que n'he llegit, no hi ha el de posar-me a llegir la poesia d'Estellés. No vull mentir sobre això perquè haja decidit de retre-li un homenatge. És ben probable que us sobte llavors que li faça un homenatge. Deixeu-me, però, agafar un xic més del vostre temps. Que entre les meues aficions no hi haja la de la lectura d'Estellés, no vol dir que no hi haja valencians que per a ells, sí que ho siga i, per tant, si jo demane respecte cap als meus gustos, consegüentment no hauria jo de respectar-ne els seus? O dit altrament, no hauríem de respectar cadascun de nosaltres els gusts de tota la resta d'éssers humans sempre que no atempten contra la dignitat de l'altri? No demane que ningú compatisca la darrera reflexió, però què hem de fer, jo hi crec profundament i com que hi crec profundament no puc tolerar que el monument que representa la figura d'Estellés siga atacat i embrutat reiteradament per alguns que han decidit que altres persones no puguen tindre uns gusts diferents dels seus. Unes persones que, si pogueren, no embrutarien solament la figura del poeta burjassoter, sinó que en cremarien l'obra i l'extirparien com si es tractara d'un tumor que corre el risc d'escampar-se pels cossos dels valencians, simplement perquè representa unes idees i uns valors que difereixen dels seus. És aleshores que la figura d'Estellés esdevé alguna cosa més que un poeta pel qual es té un gust particular per tornar-se un símbol de la tolerància. I davant d'un atac a la tolerància, un demòcrata pot actuar de dues maneres: callar i amagar el cap sota l'ala o bé reaccionar-hi i oposar-se a uns senyors que no solament embruten el monument del poeta de Burjassot, sinó que ataquen les seus d'entitats, partits i associacions que no combreguen amb els seus ideals, rebenten actes i presentacions de "traïdors" i "renegats" -sempre segons la seua terminologia-, han arribat a posar artefactes explosius i donen suport moral a assassinats amb proclames com ara: "Guillem jódete".

Potser ara s'entendrà millor perquè aniré a fer un petit acte des desgreuge a Estellés tot sol encara que al davant em trobe una colla d'intolerants que m'increpe i m'insulte, perquè ja n'hi ha prou de callar davant d'unes accions que són incompatibles amb la democràcia, per què ja n'hi ha prou de suplir amb intimidacions i coaccions la manca d'arguments i per què ja n'hi ha prou d'una violència espanyolista que fa molts anys que s'exerceix amb total impunitat i que porta dos morts a l'esquena, Miquel Grau i Guillem Agulló. Així que el dia 15 aniré a dir públicament prou i m'agradaria no ser-hi sol, sinó que alguns de vostés també secundaren esta acció dipositant-hi anònimament una rosa i una espelma, no solament en desgreuge d'Estellés, sinó en favor de la tolerància, el respecte, la convivència, la cultura, la llibertat d'expressió.... amb l'esperança que una rosa i una espelma siguen el principi d'un moviment ciutadà per la tolerància que puga aconseguir, en un futur proper, que mai més cap valencià no haja de ser agredit físicament i verbal, ni intimidat o coaccionat per tenir una opinió determinada. Així que arribats a este punt, jo els demane humilment que a títol individual, entre les 18 i les 19 hores del 15 de juny, facen com jo i que deixen una espelma sobre el banc on seu ľescultura ďEstelles i una rosa roja als peus del monument. Ara bé, si per la raó que siga, decideixen no acompanyar-me, permeten, almenys, que els done les gràcies per haver arribat fins ací i que els envie una salutació cordial. Un intolerant, a diferència de vostés, no hauria arribat ni a la segona línia.

Atentament,

Jaume Flor
Comentaris (0)03-06-2013 23:23:12

Desgreuge a Vicent Andrés Estellés, crida pública

He decidit que el proper dissabte 15 de juny a les 18 de la vesprada aniré a posar una rosa i una espelma al monument que té Vicent Andrés Estellés a la plaça d'Emili Castelar de Burjassot. Supose que us demanareu que què us importa a vosaltres que jo vaja el dia 15 a posar un rosa i una espelma davant el monument dedicat a un dels fills de Burjassot i tindreu tota la raó. Ara bé, si m'ho permeteu i no us importa perdre un momentet, potser almenys reeixiré a fer que si no ho compartiu, almenys ho comprengueu.

A mi, com supose que a tothom, m'agraden certes coses que no té per què compartir ningú. Són els meus gustos i no cal donar-ne més explicacions, simplement convindria afegir-hi que tinc tot el dret a tindre'ls perquè em fan sentir bé, em fan sentir còmode i són una part de la meua personalitat. Reconec, però, que entre els meus gustos, malgrat que n'he llegit, no hi ha el de posar-me a llegir la poesia d'Estellés. No vull mentir sobre això perquè haja decidit de retre-li un homenatge. És ben probable que us sobte llavors que li faça un homenatge. Deixeu-me, però, agafar un xic més del vostre temps. Que entre les meues aficions no hi haja la de la lectura d'Estellés, no vol dir que no hi haja valencians que per a ells, sí que ho siga i, per tant, si jo demane respecte cap als meus gustos, consegüentment no hauria jo de respectar-ne els seus? O dit altrament, no hauríem de respectar cadascun de nosaltres els gusts de tota la resta d'éssers humans sempre que no atempten contra la dignitat de l'altri? No demane que ningú compatisca la darrera reflexió, però què hem de fer, jo hi crec profundament i com que hi crec profundament no puc tolerar que el monument que representa la figura d'Estellés siga atacat i embrutat reiteradament per alguns que han decidit que altres persones no puguen tindre uns gusts diferents dels seus. Unes persones que, si pogueren, no embrutarien solament la figura del poeta burjassoter, sinó que en cremarien l'obra i l'extirparien com si es tractara d'un tumor que corre el risc d'escampar-se pels cossos dels valencians, simplement perquè representa unes idees i uns valors que difereixen dels seus. És aleshores que la figura d'Estellés esdevé alguna cosa més que un poeta pel qual es té un gust particular per tornar-se un símbol de la tolerància. I davant d'un atac a la tolerància, un demòcrata pot actuar de dues maneres: callar i amagar el cap sota l'ala o bé reaccionar-hi i oposar-se a uns senyors que no solament embruten el monument del poeta de Burjassot, sinó que ataquen les seus d'entitats, partits i associacions que no combreguen amb els seus ideals, rebenten actes i presentacions de "traïdors" i "renegats" -sempre segons la seua terminologia-, han arribat a posar artefactes explosius i donen suport moral a assassinats amb proclames com ara: "Guillem jódete".

Potser ara s'entendrà millor perquè aniré a fer un petit acte des desgreuge a Estellés tot sol encara que al davant em trobe una colla d'intolerants que m'increpe i m'insulte, perquè ja n'hi ha prou de callar davant d'unes accions que són incompatibles amb la democràcia, per què ja n'hi ha prou de suplir amb intimidacions i coaccions la manca d'arguments i per què ja n'hi ha prou d'una violència espanyolista que fa molts anys que s'exerceix amb total impunitat i que porta dos morts a l'esquena, Miquel Grau i Guillem Agulló. Així que el dia 15 aniré a dir públicament prou i m'agradaria no ser-hi sol, sinó que alguns de vostés també secundaren esta acció dipositant-hi anònimament una rosa i una espelma, no solament en desgreuge d'Estellés, sinó en favor de la tolerància, el respecte, la convivència, la cultura, la llibertat d'expressió.... amb l'esperança que una rosa i una espelma siguen el principi d'un moviment ciutadà per la tolerància que puga aconseguir, en un futur proper, que mai més cap valencià no haja de ser agredit físicament i verbal, ni intimidat o coaccionat per tenir una opinió determinada. Així que arribats a este punt, jo els demane humilment que a títol individual, entre les 18 i les 19 hores del 15 de juny, facen com jo i que deixen una espelma sobre el banc on seu ľescultura ďEstellés i una rosa roja als peus del monument. Ara bé, si per la raó que siga, decideixen no acompanyar-me, permeten, almenys, que els done les gràcies per haver arribat fins ací i que els envie una salutació cordial. Un intolerant, a diferència de vostés, no hauria arribat ni a la segona línia.

Atentament,

Jaume Flor
Comentaris (2)03-06-2013 23:22:28